Arquitectura del Renaixement

L' Arquitectura del Renaixement o renaixentista correspon al període artístic del Renaixement europeu, que inclou els segles XIV, xv i xvi. Es caracteritza per ser un moment de ruptura a la Història de l'arquitectura, en especial respecte a l'estil arquitectònic previ: el gòtic.

Produeix innovacions en diferents esferes: tant en els mitjans de producció com en el llenguatge arquitectònic, que es plasmà en una adequada i completa teorització.

Una altra de les notes que caracteritza aquest moviment és la nova actitud dels arquitectes, passant de ser artesans a verdaders professionals, marcant a cada obra el seu estil personal. Les grans catedrals gòtiques són majoritàriament anònimes, tanmateix les grans obres renaixentistes estan totes firmades. Els arquitectes es van inspirar en l'arquitectura romana i grega de l'antiguitat clàssica que consideraven model perfecte de les Belles Arts. En van fer una reinterpretació personal.

També és un moment en què les Arts manifesten un projecte de síntesi i interdisciplinarietat bastant compacte. No es consideren com a elements independents, sinó subordinats a l'Arquitectura.